El Segarra-Garrigues vist pels seus regants

Els regants del Canal Segarra-Garrigues estem veient i escoltant notícies i opinions sobre el projecte de regadiu i no sempre fetes des del coneixement i la realitat del projecte. Tothom té dret a opinar sobre una infraestructura tan important com és el Canal Segarra-Garrigues on s’ha invertit gran quantitat de diners públics, però sempre a partir d’un coneixement real i no basant-se en informacions parcials, errònies o amb mites imaginaris.

També s’equivoca si algú pensa que el canal es va dissenyar sense els estudis hidrològics i econòmics que es requereixen per construir una obra d’aquestes característiques, però és cert que si no som capaços com a societat de pal·liar el canvi climàtic és difícil de preveure la pluviometria a 25 ó 50 anys vista.

És veritat que hi ha regadius que consumeixen molta aigua i es critica la seva eficiència, per això es recomana modernitzar els regadius passant del reg per inundació “a manta” a un reg “localitzat” aconseguint estalvi d’aigua i una major eficàcia.

Al Canal Segarra-Garrigues el sistema està concebut i construït amb l’última tecnologia, essent un dels regadius més moderns d’Europa, tant pel que fa a eficiència del reg, com en el respecte al medi natural amb mentalitat i tecnologia del segle XXI, i no del segle XIX, com algú afirma.

Va ser l’any 2009 quan es vn posar les primeres finques en reg al sector 1 a la zona alta del canal i al sector 12 al baix Segre. Actualment, sis anys després, tenim al voltant de 13.500 hectàrees amb possibilitat de regar, de les quals unes 7.000 ha. ja han pagat l’adhesió al reg. Això vol dir que més del 50% de les ha. amb possibilitat de regar ja ho estan fent.

Si algú considera que aquest grau d’adhesió és baix, és que no sap el que costa transformar el secà en regadiu, i més en la situació en què es troba el sector agrari lleidatà: població envellida, falta de relleu generacional, manca d’ajuts públics, dificultats de finançament, descapitalització del sector, i uns preus per sota el cost de producció en molts productes agraris. Però malgrat tot això, les zones que actualment estem posant en reg tenen una adhesió superior al 70% (Sarroca, Verdú, Castelldans, Aspa, Alfés, etc.)

Un altre dels factors que alenteix el ritme d’adhesions és l’elevat cost de la connexió al regadiu (3.100 €/ha amb dotació de Transformació a 6.500 m3/ha/any, o a 1.550 €/ha amb dotacions de Suport de 3.500 m3/ha/any o 1.500 m3/ha/any), més el cost de moblar les finques amb reg interior (aspersió, pivot, goteig, etc..), les plantacions d’arbres, i el preu de l’aigua de 0,099 €/m3 i un fix que va des de 87€/ha fins a 113€/ha, segons la dotació.

Però si comparem preu i prestacions amb altres regs de suport, veurem que en el Segarra-Garrigues estem en una situació molt millor. Per exemple, els regants de la Comunitat de Regants Alt Urgell (el Canalet de Tàrrega) estan pagant 1.800 €/ha amb una dotació de suport amb torns de reg cada 15 o 20 dies, un cost de 0,13 €/m3 i un fix per hectàrea, més les derrames de manteniment. Tot això, sense l’avantatge de les prestacions d’aigua discrecional com té el Segarra-Garrigues.

Tot i que entenem que l’elevat preu està condicionat per les altes prestacions i l’eficàcia de les instal·lacions (amb costos per a l’elevació de l’aigua per tenir un reg a demanada en qualsevol moment; i el el cost inclòs del manteniment de tota la instal·lació fins a peu de finca, etc.), des de la Comunitat de Regants dediquem tots els esforços a demanar a l’Administració suport per a què el regant pugui accedir al regadiu en millors condicions que les actuals, ja que el preu és prohibitiu per a segons quins tipus de conreu.

Però sense cap mena de dubte, la limitació més important a què s’enfronta el projecte del Segarra-Garrigues, i que posa en risc la seva rendibilitat, és haver de donar compliment a les directrius de la Xarxa 2000 i la Declaració d’Impacte Ambiental que l’acompanya, amb l’assignació de moltes hectàrees declarades de zona especial de protecció de les aus (ZEPA). Aquesta situació ha comportat la paralització de projectes de concentració parcel·lària i haver d’adaptar projectes de reg a la nova situació, impossibilitant així regar una part important del territori. Això ha comportat que molts pagesos que esperaven l’aigua per a poder regar les finques i continuar així amb l’activitat agrària, hagin vist esvaïda aquesta possibilitat amb tots els perjudicis que això suposa, tant de forma individual, com al conjunt del projecte.

Ara les obres s’estan fent respectant la DIA, però això no impedeix que des de la Comunitat de Regants lluitem perquè l’assignació de les zones ZEPA es pugui equilibrar pel bé del sector i del projecte.

L’any 2015 el consum d’aigua del regadiu del Segarra-Garrigues ha estat de 15’8 Hm3 amb mitjanes de consum per hectàrea entre 2.500 i 5.400m3/ha, segons el sector de reg. El canal es subministra de l’Embassament de Rialb a compte dels 100 Hm3 concedits per la reserva de cabals atorgada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre al 1998 com a primer horitzó i contemplat al Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre del 2010. En un segon horitzó, amb l’amortització del Noguera-Pallaresa i l’embassament de l’Albagés i els 69 Hm3 de les elevacions del Segre, tenim garantida l’aigua per regar la totalitat de les hectàrees del Segarra-Garrigues.

Actualment ens trobem amb què la infraestructura del canal principal que construeix el Govern central mitjançant l’empresa ACUAES està acabada i l’embassament de l’Albagés en fase de construcció, amb previsió d’acabar al final del 2016 o a la primavera del 2017. Pel que fa a la xarxa de regadiu, obra a càrrec de la Generalitat de Catalunya, s’ha construït aproximadament un 80%, amb la particularitat que totes les inversions que es fan a partir d’ara són per finalitzar obra i, per tant, amb un retorn de part de la inversió de forma immediata i el benefici que el propi regant en pot treure.

Crec que en aquest moment ningú pot qüestionar ni la viabilitat, ni l’oportunitat, ni la necessitat del regadiu del Segarra-Garrigues. Els que ens dediquem a l’agricultura sabem que sense aigua és impossible fer una agricultura rendible. Per moltes denominacions d’origen i certificacions de qualitat que tinguis, si darrera no es garanteix una producció estable no podem fer rendibles les nostres explotacions. En la majoria de cultius de secà aplicant una bona tècnica de reg i de conreu es poden multiplicar per deu les produccions, i només així podem rendibilitzar les nostres explotacions i complir amb el que ens demana la societat: que produïm aliments sans i de qualitat per atendre les demandes actuals i futures. I encara que el principal ús de l’aigua del canal sigui per a l’agricultura, el canal ha de servir, com en part ja ho ha està fent, per abastir altres sectors com la ramaderia i l’agroindústria . El Canal Segarra-Garrigues de fet serveix per dinamitzar tota l’economia de la demarcació.

Tenint en compte que el principal sector econòmic de Lleida és l’agrari i l’aportació que aquest pot fer a la nostra economia amb la transformació d’aquestes 68.000 ha de secà en regadiu (increment de producció agrària, creació de llocs de treball, reactivació dels sectors econòmics que giren al voltant com ara maquinària, adobs, llavors, vivers, instal·lacions de reg, etc), demanem el suport i la complicitat de tota la societat de Lleida i dels estaments públics i privats, per a què utilitzant la metàfora que avui està de moda, aquest vaixell que és el Segarra-Garrigues arribi a bon port i no naufragui tal com s’ha dit.

Comparteix

6 pensaments a “El Segarra-Garrigues vist pels seus regants

  1. I loved as much as you’ll receive carried out right here.
    The sketch is attractive, your authored subject matter stylish.
    nonetheless, you command get bought an shakiness over that
    you wish be delivering the following. unwell unquestionably come further formerly again as exactly the same nearly very often inside
    case you shield this hike. http://mika1415.blogan.pl/kategoria-gowna/2009/08/31/zmierzch-przed-switem?/6qjmq

Deixa un comentari